19 jul. 2010

Alcohol i Genialitat. Conditio sine qua non? 1/2

Molts mites de diferents àmbits (futbol, música..) han mort a causa de l'alcohol. Més enllà de criteris científics que ho expliquessin, em proposo repassar-ne alguns.

Rory Gallagher L' artista independent que més discs ha venut a l' història, car mai va signar amb cap discogràfica important. Va morir el 1995, a l'edat de 47 anys, després d'un transplant de fetge fallit. Bluesman Irlandès que mai es va casar ni tenir fills. Fou injustament classificat com a #47 en el rànking de millors guitarristes de l' història.

Les seves referències a l'alcohol són freqüents en molts dels seus temes.

Too much alcohol Simplement genial...

Trobareu la discografia aqui, pirates.

Alguns altres hits (podria posar-vos-les totes): Walkin' Blues Bankers Blues Garbage man



George Best Futbolista Nord-Irlandès, mite del Manchester United. De fet, ell es el 7 d'aquest equip, no Beckham o CR7.. Va morir el 2005, 59 anys, a causa d'una infecció renal, provocada per el rebuig del seu cos al nou fetge transplantat (us sona xD). Disputà 500 partits a la premier anglesa, marcant 181 gols. Al seu palmarès hi figuren 2 premiers, 1 copa d'europa i la pilota d'or del 1968.

Un dels seus moments èpics fou en un show de la BBC on va ser entrevistat completament borratxo, i va contestar repetidament "i like screwing" (m'agrada follar) 1990 Wogan show, BBC

D'entre les seves cites cèlebres, moltes d' elless les va dir torrat,obviament, cal destacar-ne algunes com:

"Tenía una casa en la costa, pero para llegar a ella había que pasar por un bar. Nunca llegué a ver el mar"
"Si hubiese nacido feo, no habríais oído hablar de Pelé"
"En 1969 dejé las mujeres y el alcohol, fueron los peores veinte minutos de mi vida"
"He gastado mucho dinero en mujeres, alcohol y coches. El resto lo he despilfarrado"
No le pega con la izquierda, no cabecea, no defiende y no marca muchos goles. Aparte de eso, está bien”. (opinant de Beckham)

Us deixo un recull de les seves millors jugades.

El dia del seu funeral, el trajecte funebre aplegà 100000 persones al carrer i al seu velatori n'hi assistiren 25000. El funeral fou retransmès en directe, entre d'altres, per la BBC.




Properament, una nova entrega... malgrat personalment, Rory Gallagher i George Best son insuperables...

15 jul. 2010

Joy Division, 1976-1980, Salford - Manchester




Estreno el blog amb un referent del post-punk: The Joy Division (Warsaw, New Order)

El seu nom provè d'una secció de l'exèrcit Alemany durant la WWII, dedicada a reclutar dones jueves, amb intenció proxeneta. Com moltes bandes del punk anglès, adoptaren formes que cridessin l'atenció per llur ambigüitat política.

Editaren tant sols 2 L.P's. Unknown Pleasures (1979) i Closer (1980).

El seu so, molt característic de sonoritat greu, ve dels seus primers anys d' existència, quan havien d'assejar en una fàbrica abandonada (paisatge típic a la Manchester post-industrial) car estaven proscrits de sales i locals de concerts, per la seva suposada (i falsa) orientació nazional-socialista. Foren de les primeres bandes de rock/punk en incorporar sons electrònics a les seves composicions.

New dawn fades

Les seves lletres, composades i cantades per Ian Curtis, són considerades poesia. Destaquen per la seva ambientació fosca i suicida, sobretot en el primer disc. Curtis, era una persona atormentada i amb profundes inquietuts intel·lectuals. Moltes de les seves composicions s'hi veuen afectades. Uns exemples,

She's lost control Curtis treballava en una agència laboral estatal. Un dia una noia va patir un atac epil·leptic al seu escriptori. Casualitats de la vida, ell patiria la mateixa malaltia poc desprès...


Interzone
En homenatge a William Burroughs, fundador d'una revista de ficció, Interzone.


Atrocity Exhibition
Record a una de les primeres edicions de J. G. Ballard

Joy division va deixar existir el 18 de maig de 1980, mesos abans del llançament del Closer, desprès del suicidi d' Ian Curtis (23 anys) el dia abans d' iniciar una gira pels Estats Units. Per fer-ho, va penjar-se al menjador de casa, a l'acabar de veure el film Stroszek del cineasta Alemany Werner Herzog (una de les seves obres mestres) i d' escoltar el The Idiot, Iggy Pop.

Els membres restants, fundaren New Order. En els seus inicis, manteniren l'estil depressiu de Joy Division, tot i que amb mes presencia electronica.

The Him

Al cap d'un parell de L.Ps es convertiren en referents de l'electronica dels 80 fins als nostres dies...

Blue monday Qui no la coneix...

Trobareu referències de la banda al film 24 hours people party biografia de Tonny Wilson, descubridor de molts mites anglesos, a qui JD va fer signar el contracte amb sang; i a la recent biografia del grup Control on els actors versionen els temes de la banda, de forma molt acceptable.

My past is no longer my future. My present is well out of hand Ian Curtis